diumenge, 20 de novembre del 2011

This is War

Comença l'etapa del govern del PP.

El futur és molt incert. La primera reacció és de temor per la gran represàlia que pot exercir el PP sobre Catalunya. De totes maneres ja hi ha força gent que pensa en si aquests resultats ens poden beneficiar. És una opinió arriscada, però s'ha de tenir en compte. Si el PP comença a destrossar Catalunya, aquest fet pot fer reaccionar tot un bon grapat de catalans que encara no s'han adonat que cal i és possible deixar de pertànyer a Espanya. Gent que no sap que el govern d'aquest país ens fa ser coses que no som.

Desenganyem-nos, donar-nos pel sac ho faran tant els uns com els altres. En aquestes eleccions i en aquest congrés, els únics que poden fer alguna cosa per nosaltres són els partits catalans. En aquest sentit, és trist veure que dels 1.230.000 de vots independentistes, només 3 diputats la defensaran al congrés...

I pel que fa a Vic, doncs força satisfet amb els resultats. Seguim resistint com qui millor la marea de gavines!

En fi, continua la guerra, continua la guerra per la llibertat! I aquest cop, l'adversari és de més categoria i, per tant, la motivació ha de ser major! This is War!


dimarts, 15 de novembre del 2011

Nyandú guanya el Sona 9

Emocionat de veure com companys que amb el poc que els conec sempre han demostrat gran humilitat i simpatia, i que sempre que he vist tocar he considerat músics excel·lents ara han aconseguit arribar a dalt de tot de la música moderna catalana. Enhorabona, Nyandú!!!









dissabte, 12 de novembre del 2011

Spain's secret conflict

Gary Gibson va realitzar un reportatge sobre el conflicte entre Espanya i Catalunya ja fa temps i finalment avui he trobat un moment per mirar-me'l.




SPAIN'S SECRET CONFLICT from Jordi SF on Vimeo
.


(Versió subtitulada al català aquí: http://vimeo.com/25245089)


Tal i com m'havien dit (gràcies, Albert, per recomanar-me'l) és impressionant. Gibson va extreure opinions de totes les bandes, però qualsevol persona amb mig pam de seny acaba entenent quin és el problema entre Espanya i Catalunya i com s'hauria de solucionar. M'agradaria destacar uns quants aspectes molt rellevants del reportatge:

- No és poc conegut que vivim en un dèficit fiscal (robatori de diners per part del govern espanyol) important. Potser no és tan conegut, però, que es tracta del dèficit més gran de la Unió Europea i que, arran d'això, existeixen fets com per exemple que a la resta d'Espanya, segons constata Carod Rovira, et pots treure el carnet de conduir gratuïtament. Impactant.

- Val la pena i és bonic veure entrevistats a peu de l'estadi Santiago Bernabéu abans d'un partit raonant i entenent que Catalunya vol ser independent i que ningú hauria d'oposar-li aquest dret. Que d'aquesta manera tothom estaria content i tindria el que voldria. És un bon moment per recordar que el nacionalisme català mai hauria d'entrar en conflicte cap a una població espanyola en general, sinó amb aquella població i especialment aquells governants que menyspreen Catalunya ("Catalunya és un càncer"), se n'inventen mentides ("el castellà és perseguit a Catalunya") i no permeten la lliure expressió i el dret a decidir dels seus ciutadans.

- Em refereixo a les declaracions repugnants de periodistes espanyols com Jiménez Losantos o Curri Valenzuela, que es contraposen a certes opinions de ciutadans espanyols i que, segons la meva opinió, desprestigien la dignitat del seu país. Aquesta gent tenen tanta aversió cap als catalans com certs alemanys tenien cap als jueus. Per què? Segurament per pur sensacionalisme i raó de ser a l'hora de guanyar popularitat creant conflicte, sumat a les arrels franquistes defensores de la unitat indestructible del que creuen que sempre ha estat unit.

- L'eloqüència de Mattew Tree, un personatge que m'ha despertat molta simpatia, tant pel fet que ha sabut entendre perfectament quin és el problema dels catalans, com per saber expressar aquest problema d'una manera molt objectivament irrefutable.



Mentrestant, els nostres polítics van discutint-se sobre si un va pactar amb el PP en el passat o si va enviar una tramesa electoral en castellà, i si l'altre no va assistir a la manifestació independentista, recordant-me els meus alumnes de 6 anys que es retreuen que un s'ha rigut del seu nom i l'altre li ha clavat una plantofada. Desgraciadament és el que tenim, no hi ha més; i si volem intentar arribar a algun lloc, cal no quedar-se a casa o votar en blanc perquè això beneficia els peixos grossos d'obediència espanyola. Sí, tots dos: PP i PSOE. Després de 8 anys de PSOE hem comprovat que no ens han regalat res. Potser amb una mica de canya del PP aconseguirem fer aixecar la falç a més catalans. Què en penseu?