Avançar-se a la notícia? Potser no sempre.

 Us faig extensible la meva reflexió enviada a Catalunya Ràdio sobre el discurs d'ahir de Joaquim Maria Puyal sobre el periodisme i l'exclusiva de Tito Vilanova, que podeu llegir aquí.

"Bona tarda,

M'agradaria fer extensiva la meva reflexió, com a culé i oient, sobre el discurs inicial d'ahir d'en Quim. M'encantaria que ell ho pogués llegir, però m'imagino que això no serà possible.

El discurs d'en Quim, com de costum, em va agradar molt, però discrepo de la part final, on exposava, segons el meu entendre, la decepció per no haver aconseguit l'exclusiva del nomenament de Tito Vilanova, i que el club cada vegada té més apamat el control de la informació. Com a culé i receptor de informació a través de la TdP i la resta de programes de la vostra casa, no estic d'acord amb ell quan creu que els periodistes han d'informar (sempre) els aficionats abans que ho faci el club. I és més: de fet em va sorprendre molt positivament que el club aconseguís mantenir el secret de Tito fins al moment oportú. Penso que el periodisme d'investigació, i el voler avançar-se a la notícia com diu en Quim, no s'ha de fer servir per tirar a terra la que crec que és la primera jugada de mèrit d'aquesta directiva: l'anunci de Tito immediatament després de l'adéu de Guardiola per aixecar els ànims i per impregnar d'il·lusió un moment històric que es podia comparar a un funeral.

D'altra banda, penso que el periodisme de la vostra casa, Catalunya Ràdio, no està mancat de bona salut. M'agradaria destacar una vegada més el valor i la bona feina feta de gent que dóna la cara cada dia i que surt al carrer a buscar l'últim detall de la notícia, com el Xavi Campos i el Jordi Borda, les hores i hores d'anàlisi sublim i gairebé sempre encertat el Ricard Torquemada, les emocionants retransmissions del mateix Puyal (al qual tinc una admiració inimaginable, per això he decidit escriure aquesta reflexió), i el treball productiu de tota la gent de La TdP, el Tenim un Punt, el Catalunya Vespre Esports, El Club de la Mitjanit i el Tot Gira. Com a oient, mai de la vida m'hauria passat pel cap sentir-me desinformat pel fet de no haver sabut la notícia de Tito Vilanova fins al moment de la publicació; d'haver-la sentit en veu de Rosell i no de la ràdio. De fet, el que valoro és que les paraules de Rosell arribessin a través de la ràdio. Si això no hagués sigut així, sí que hauria sigut un error periodístic cabdal. És cert que ens agrada sentir exclusives, que en certes o moltes ocasions és interessant que el periodista s'avanci a la notícia; ens agrada fer especulacions, com la d'ahir sobre Dani Alves, però també hi ha d'haver moments de saber acceptar un gol no previst, i acceptar-lo sense ressentiment, moments de gran importància i que és millor mantenir-los en secret, perquè al capdavall, repeteixo que els oients no ens hem sentit desinformats en cap moment. Què n'hauríem tret de saber-ho amb antelació?

Només em queda desitjar que seguiu fent la feina d'aquesta manera, que penso que és la correcta. M'encantaria poder rebre resposta d'algú de vosaltres per poder contrastar opinions. El Quim és una autoritat i un model a seguir, i pot ser que jo estigui equivocat en tot això.

Moltíssimes gràcies."

Gràcies, Pep!

Podria afegir poques reaccions i opinions noves sobre l'adéu de Pep Guardiola, perquè tots els culés coincidim aquests dies en remarcar l'agraïment per aquesta persona que ja es pot considerar un mite per al barcelonisme respecte a tot el que ens ha donat, tot el que hem guanyat amb ell, tot el que ens ha defensat. Certament es trobarà a faltar al camp, però també a la sala de premsa, on cada setmana ens donava una lliçó i, en moltes ocasions, defensava la nostra terra.

Gràcies a Guardiola, hi ha periodistes estrangers que han après el català i que mostren el nostre país arreu del món.

Gràcies a Guardiola, hem despertat sentiments de tota mena. Hem passat molt bons moments. Hem oblidat les preocupacions. Hem rigut, hem cridat, hem plorat, ens hem emocionat...

Agraeixo que ahir comencés la roda de premsa demanant perdó per haver allargat tant el tema de la renovació, perquè certament ha sigut una mica agonitzant. Però naturalment hem de respectar la seva decisió. Perquè certament és el millor per a l'equip. Quan diu que sent passió per la seva professió, és cert. I si en aquests moments no ho pot dir, el millor és que ho deixi. Potser sí, tot plegat ha passat massa ràpid, 4 anys són molt pocs, i no fa pas gaire del discurs del "ben d'hora, ben d'hora" a la Generalitat, però estic confiat que algun dia o altre en Pep tornarà.

Després de l'anunci em quedava un buit immens, com si algú s'hagués mort, però la directiva la va encertar de ple anunciant immediatament el nomenament de Tito Vilanova com a primer entrenador. No substitueix la tristesa de la marxa de Guardiola, però sí que deixa un regust de boca bo. És el millor relleu que podia arribar i tinc moltes ganes de veure'l en acció!

El primer gran moment de Guardiola va ser el gol de Don Andrés a Stamford Bridge. Fins llavors, jo no seguia el Barça amb la mateixa passió. A partir d'aquell moment, no em perdo ni un partit i el Barça s'ha convertit en una part molt important de la meva vida, fins al punt que m'agradaria que tingués relació directe en la meva vida professional.

Un dels altres grans moments va ser veure'l plorar en guanyar el mundial de clubs.

Això és tot. Espero que tornis, Pep. La teva història ha sigut genial. Molta sort, Tito!

Chelsea - Barça anada de semifinals

La mala sort ha aparegut davant d'aquells que esperaven alguna hipotètica jugada estil Iniesta. La mala sort de les pilotes al pal s'ha imposat, però també, davant l'evidència de la possible victòria del Barça, especialment a l'última rematada del partit. Així doncs, hi hauria pogut haver un "Iniestazo", però no hi ha sigut.

És evident que davant d'aquest fet, no podem seguir pensant més enllà del marc d'anàlisi d'aquest partit que hem tingut mala sort, sinó que hem de començar a creure a partir d'ara en la remuntada de l'eliminatòria. Jugant com hem jugat, hem de tenir confiança que aconseguirem sentenciar.

El Chelsea, en canvi, ha continuat amb aquesta tònica que prenen molts equips d'aparcar l'autobús davant la porteria. Personalment, ja em comença a cansar aquesta tendència; que ho faci el Getafe es pot mig acceptar, però veure això a unes semifinals no m'agrada; sort que ara ja podem començar a pensar en l'extraordinari partit que ens espera dissabte contra el Madrid, que segur que donarà molta teca (llàstima, però, que també en donarà de joc brut)!

Tornem a Stamford Bridge

Tornem a Stamford Bridge. Tornem al lloc del millor gol que mai he viscut, del gol que m'emociona cada vegada que sento el Puyal narrar-lo. El gol que ens va permetre arribar a la final desitjada, a l'últim sospir de partit. La Champions és així de màgica. Tinc ganes que comenci el partit!

Gran Premi de la Xina

El Gran Premi de la Xina ens ha ofert un nou capítol d'accions i resultats inesperats. La victòria de Niko Rosberg significa el seu primer triomf dins de la F1 i el retorn a la primera posició de Mercedes des de l'any 1955.

Caldria destacar, d'aquest Gran Premi, la bona remuntada de Vettel, que sortia onzè i ha acabat a la cinquena posició. Llàstima que els seus pneumàtics no hagin aguantat perquè, si no, hauria acabat al podi.

Avui Jenson Button ha tornat a destacar per sobre Lewis Hamilton, i es posiciona cada vegada més com a clar candidat a guanyar el campionat d'enguany. Si no hagués tingut problemes als boxes, segurament hauria guanyat la carrera.

Ferrari continua amb greus problemes i, una vegada més, Alonso ha sigut el que ha salvat algun puntet per l'equip.

Les últimes voltes han sigut realment molt interessants, amb els 2 McLaren i els 2 Red Bull (més un Raikkonnen que sense els problemes mecànics hauria acabat al podi) en un sol pack, lluitant per la segona plaça. Finalment els motors Mercedes han acabat ocupant les tres primeres posicions. És normal que Norbert Haug estés tan content!

Barça - Getafe. Messi continua creant.

M'agradaria començar avui amb unes paraules que ha pronunciat el mestre Puyal durant la transmissió d'avui: Normalment quan mirem els partits, ens imaginem quines passades i jugades es poden realitzar i, un cop s'han realitzat pensem què ha anat malament, què podrien haver fet o què han fet bé. Amb Messi això és impossible perquè mai et pots imaginar què farà.

Avui Messi ha estat a punt de marcar un dels millors gols de la seva història després de recuperar una pilota, recular fins al lateral per la pressió del rival, endur-se el rebot, tornar a buscar porteria circulant per la línia de fons de l'esquerra de la porteria del Getafe i rematar a gol olímpic; el porter l'ha parat. És una llàstima perquè d'aquesta manera, la jugada no passarà a la història.

Avui hem vist un partit d'aquells que el rival aparca un autobús en forma de pràcticament 5-4-1. No poc inoportuna era la nova proposta de Guardiola de 3-3-4. Sí senyor: 4 davanters per fer gols! Els ha costat, però finalment hem pogut veure 4 gols magnífics i diverses oportunitats finals genials. El segon gol, meravellós i sublim. La combinació Iniesta-Messi continua sent explosiva, innovadora i imparable!

Esperem que Abidal, que mentre escric això continua immers en la seva operació de fetge es pugui recuperar ben aviat per viure molts més moments amb el Barça.

_____

Pel que fa a l'Espanyol, m'agradaria dir que és una llàstima i em sap greu que amb aquesta bona plantilla que tenen, no siguin capaços d'arribar a Europa. Si fos perico, estaria molt enfadat. Crec que Pochettino s'ha de replantejar certes coses.

Versió en baix d'Intifada, d'Ska-P

Aquí us deixo la meva segona versió en baix! Es tracta de la cançó pro-palestina d'Ska-P titulada "Intifada".

Aquest baix tan bonic no és meu, és del meu germà.

Espero que us agradi!